Cova Simanya, el Montcau i la Mola

Coneixeu el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac? Doncs aquesta ruta us proposa fer-ne els dos cims principals el Montcau (1056m) i la Mola (1104m) en un mateix dia. Entre els dos cims, ens endinsarem a la Cova Simanya, porteu llanterna i els ulls ben oberts, us hi apunteu?

INFORMACIO DE LA RUTA

Dificultat: Fàcil.
Distància total: 15km (7 hores)
Alçada mínima:893 (coll d’estenalles)
Alçada màxima: 1104m
Població més propera: Matadepera-Mura
Distància de referència desde Barcelona:  1.5 hores

Comencem la ruta desde el coll d’estenalles, trobarem el coll a mitg camí entre Matadepera i la població de Mura. Per la carretera BV-1221 arribeu al punt d’informació del coll d’Estenalles a tant sols 12 minuts de Matadepera.

Enllaç wikiloc aqui

Un cop arribats al coll d’estenalles, hi ha un parquing generós on poder deixar el cotxe. Val la pena prestar atenció als cartells informatius que hi al punt d’informació així com fer un cop d’ull als mapes de la zona. El parc de Sant LLorenç del Munt i l’Obac és extremadament gran i està ple de camins i senders que us poden fer perdre. Un cop estem al punt d’informació, seguim el camí que ens porta al Montcau. És un camí molt ben marcat i que no té pèrdua, ens durà directament cap al primer cim.

 

 

Després de 1.5 quilòmetres arribem al cim del Montcau. Un cop arribem al cim, hi podem divisar gran part dels accidents geogràfics de Catalunya si la visibilitat ho permet: la serra del cadí a la vessant nord, cap a l’Oest el macís de Montserrat ben aprop, la Mola just al sud i cap a l’est el macís del Montseny. La pujada desde el coll és relativament suau i tant sols és més pronunciada abans d’arribar al cim.

 

Un copassolit el cim, ens dirigirem cap al sud, direcció a la Mola, no hi ha pèrdua. Cal estar atents, perquè just acabar el descens del Montcau, troobarem un trencall que ens desviarà cap a la cova Simanya. Recorregut en vermell: cap a la font, recorregut en blau: cap a la Mola.

Després de recorrer un sender estret durant uns 20 minuts, arribem a l’entrada de la cova. la baixada es una mica pronunciada.

La cova Simanya (Sima Magna o cova gran, en romà) està situada a la vessant est del Montcau.  Té un recurregut total de 372 oberts, distribuits en quatre galaries. El ramal més llarg té 165 metres i és conegut com Galeria de l’Oca perquè els degotalls han format una figura calcària que fan pensar en aquesta au.

El tamany de la cova i la presencia permanent d’aigua, especialment a la galeria de l’Oca, va atreure als pastors neolítics. Unes excavacions realitzades l’any 1930 pel Centre Excursionista de Terrassa, sota la direcció del Joan Solà i Marià Galí, van trobar ceràmica corresponent a diverses ètapes: el broze antic, ibèric i medieval. És a dir, la cova ha estat habitada intermitentment des de fa prop de 6.000 anys.

Amb una bona llanterna i ganes d’aventura es pot explorar sense problema, això si, vigilant no picar amb el cap al sostre. Cal anar ben calçat perquè la presència d’aigua és habitual.

Un cop explorada la cova, desfem el camí fins a retornar a la cruïlla de camins que ens ha desviat cap a la cova i enfilem cap a la Mola. Al cap de dos quilometres, trobem un trencall a mà esquerra que ens durà cap a la font flàvia, on podem recarregar piles.

 

Un cop desfem el cami que ens ha dut fins la font flàvia, arribem de nou al sender que ens portarà cap a la Mola. El tram pendent fins arribar a la mola és d’uns 2,5 quilòmetres i la veiem constantment al fons.

 

 

Finalment, arribem a la Mola, el punt culminant del massís de Sant LLorenç amb els seus 1.101,9 m d’altitud.Al cim s’hi troba el Monestir Romanic de sant Llorenç del munt. La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a una àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d’accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s’enfilen fins als 700 m d’altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores.

Els gradients de les carreteres que pugen a La Mola i a les urbanitzacions adjacents són bastant empinats, i en alguns indrets arriben al 22%.

Al cim hi ha una Taula d’orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser col·locada l’any 1959, amb una completa renovació l’any 2009. També s’hi troba un vèrtex geodèsic (referència 285114001)