L’estany de la Bullosa, o en francés, lac des Bouillouses és pròpiament un embassament, destinat en el seu orígen per proveïr d’electricitat al tren groc i per regular el cabal del riu Tet. En aquesta ruta descobriràs el paisatge que hi ha als peus del pic més alt de la Cerdanya francesa: el pic Carlit, amb 2910 metres d’alçada. El llac de la Bullosa est troba a una alçada de 2016 metres d’alçada i és un paradís per moltes espècies de fauna i flora locals. És l’inici de la ruta d»ascensió al carlit, passant primer per un conjunt de 13 estanys que representen un cojunt natural de gran interès. Una ruta perfecte tant per fer-la a l’hivern com a l’estiu.
Dificultat: fàcil (tot i que si es fa a l’hivern segueix sent assequible, amb condicions de molta neu la dificultat augmenta, sempre cal tenir present la climatologia)
Distància total: 18km
Alçada mínima: 1692
Alçada màxima: 2200
Població més propera: Mont Lluis (França)
Distància de referència desde Barcelona: 2.5 hores
Enllaç wikiloc aquí
La ruta comença al pla dels avellaners, seguint la carretera D60, carretera que va desde la comarcal D118 fins al refugi de les Bulloses. Per arribar-hi cal anar direcció a l’estació d’esquí de Les Angles, i un cop passem de llarg Mont-Louis al cap de 20 metres trobarem un trencall a mà esquerra indicat.

Un cop abandones la carretera principal, la carretera es torna estreta i sense senyalització de separació de carrils. és un tram d’uns 7 km molt bonics de fer amb cotxe, ja que va resseguint el curs del riu Tet. A l’hivern es iimportant dur cadenes. A l’estiu aquesta carretera queda tallada i la arribada es fa amb servei d’Autobús local per evitar aglomeracions.

Fionalment, al cap de 7km arribes al pàrquins dels avellaners on hi ha una barrera que obliga a deixar-hi el cotxe. Aquest serà el punt de sortida caminant.
LOCALITZACIÓ DE PLA DES AVELLAINS (GOOGLE MAPS):
Del pàrquing dels avellaners fins a la presa de les Bulloses, es pot fer per dos camins, per l’anada es recomenable seguir la pista principal (marcat amb punts blaus), ja que l’ascens és molt més progressiu, i la tornada per la pista que marca 5.6km i 1h 25min. també es pot fer aquest itinerari circular, del pàrquing fins la presa seguint la pista i tornar al cotxe veient els dos llacs: estany de pardelles (primer llac) i estany negre (segon llac).
El camí per la pista asfaltada son uns 5km, la pujada és molt suau, per salvar els 300 metres de desnivell entre el pàrquing i la presa de les Bulloses. El camí s’utilitza per portar material als dos refugis i hostals que hi ha al llac, però està tallada al pas de vehicles normals.


Al cap de una hora i quart, arribes a la presa de les Bulloses. Just al costat hi ha el refugi i un hostal on es pot passar la nit. És molt recomenable fer-hi nit en cas de volguer fer el Carlit. La presa va ser construida a principis del segle XX per regular el cabal del riu Tet i obtenir electricitat pel tren groc amb una petita central elèctrica. Un cop arribes al llac de les bulloses, també hi ha un itinerari circular que hi dona tota la volta. Pèr continuar la ruta es pot fer travessant la presa per damunt, per sota o fent la volta circular.


Un cop creuada la presa cal anar al hostal que hi ha a l’altre cantó on hi ha el punt de sortida de la ruta. Està marcada amb punts grocs als arbres i hi ha diferents variants per visitar els llacs. La línea vermella es la ruta feta per l’enllaç del wikiloc i aqui descrit, la ruta blava és la ruta dels 8 llacs i la lila és una extensió per veurel’s tots. L’aventatge és que segons les condicions, cansament, temps, etc… es pot anar adaptant el recorregut sense cap problema.



Al cap de 2km del punt de sortida des de l’altre cantó de la presa, s’arriba al primer llac, L’estany sec, cal seguir caminant direcció nord per arribar a tenir vistes de l’estany del viver. Un cop passats aquests dos llacs, s’arriba a un mirador on es pot distingir topta la zona dels llacs amb el carlit al final. A partir d’aquest punt, hi ha la tornada enrere, però es pot continuar la ruta cirular dels 8 llacs o dels 13





Un cop arribats a aquest punt, cal desfer el camí fins a arribar altre cop a la presa, amb la particularitat de que en comptes de creuar-la el camí segueix en direcció a la calma. Una part de l’estació d’esqui de Font Romeu. El camí es recte i molt pla, sense cap mena de dificultat i sense manera de perdre’s, ja que cal anar en direcció a les pistes que es veuen al final, per després girar a l’esquerra cap al refugi de Pradelles.


Al cap de 2km, hi ha el trencall a mà esquerra que porta fins l’estany de Pradelles amb el refugi que hi ha al costat. Aquest és un refugi que no està equipat amb pràcticament res, hi ha un espai dins per fer foc, i unes lliteres sense matalàs. Es factible com a ús d’emergència, però per poca cosa més.



A partir d’aqui, cal arribar fins al següent estany: l’estany negre, cal anar amb compte, ja que hi ha alguns camins que es bifurquen a la dreta que porten cap a l’est, sense arribar al llac. És molt important no perdre de vista les senyals grogues, mes endevant, compartiran traça amb un gr, marques blanques i negres. El següent estany es troba a poc més de 1km, si al cap de molta estona hi ha cap llac, torna enrere…


Un cop arribes a l’estany, a la part final hi ha un petit pont que has de creuar i seguir el camí fins al pla dels avellaners amb vistes a les pistes de font romeu.
