Avui tindrà lloc l’eclipsi de lluna més llarg de tot el segle XXI. Durant els eclipsis de lluna, aquest es transforma deixant el seu color blanc per tornar-se vermella un cop entra dins l’ombra de l’atmosfera terrestre. De principi a fi, tot l’espectacle durarà 4 hores.
FASES ECLIPSI DE LLUNA
Un eclipsi de lluna és la alineació simultànea entre el sol, la lluna i la terra. En un eclipsi de lluna, la terra es situa entre la lluna i el sol i en projecta l’ombra damunt. En un eclipsi de lluna, l’ombra de la terra no és perfecte, ja que l’atmòsfera de la terra provoca refraccions en la llum solar. En un eclipsi de sol en canvi, com que la lluna no te atmòsfera la seva ombra queda perfectament diferenciada.
Depenent de la posició de la posició de la lluna, l’eclipsi es troba en diferents fases:
1- Fase de penombra: Com que el sol té unes dimensions molt mes grans que la terra, hi ha una part de rajos de sol que queden tapas per la terra, però d’altres la segueixen iluminant. En aquesta fase de l’eclipsi, la lluna va difuminant el seu color blanc cap a un gris més fosc.
2- Transició: és la part en que la lluna comença a entrar a la zona de foscor total, és a dir, no hi ha cap raig de llum solar que arribi a la lluna. En aquest moment, la lluna es va tornant vermella des d’un cantó cap a l’altre.
3- Eclipse total: en aquest moment, la lluna es troba a la zona de ombra total, i es torna vermella en la seva totalitat. Aquest eclipse de sol és el més llarg del segle XXI, perquè és l’eclipsi en el qual la lluna passa més temps a l’ombra
HORARIS DE L’ECLIPSI DE LLUNA






DES D’ON VEURE L’ECLIPSI¿?
Com que la lluna ja de per si presenta una gran lluminositat, la contaminació lumínica de l’espai no pren una gran rellevància. El que si que és important, és que com que la lluna ja apareixerà en una fase avançada de l’eclipsi, busqueu un lloc on es pugui veure l’horitzó de manera clara. Si l’eclipsi succeís en el zènit (punt més vertical del cel respecte nosaltres) no hi hauria problema, però és primordial veure l’eclipsi des del seu inici.
Tanmateix, els millors llocs per la observació astronòmica són els següents:
1- Montsec: És un dels millors llocs per veure estrelles. El trobareu a la serra del Montsec, a Lleida. Està a uns 1.570 metres sobre el nivell del mar i el cel és dels més bonics que veureu a Catalunya. S’hi troba l’observatori més important de Catalunya.
2- Observatori Fabra: A l’Observatori Fabra, situat a la muntanya del Tibidabo, ofereixen la possibilitat de sopar, gaudir d’una conferència, una visita guiada i després observar el cel amb telescopi. les vistes de Barcelona son espectaculars.
3- Pantà de Santa fe: El trobareu al Parc Natural del Montseny. Va ser declarat reserva de la biosfera per la UNESCO l’any 1978 i només està a 45 quilòmetres de Barcelona. Presenta molt poca contaminació lumínica, però esta envoltat de montanya, per la qual cosa es perd molt l’horitzo.
4- Aiguamolls de l’empordà: aquest és un dels millors llocs des d’on veure la Lluna a la demarcació de Girona. La poca contaminació lumínica fa que es converteixi en un punt idoni per veure els estels durant l’any.
5- Serra de Mussara: La proposta per a la demarcació de Tarragona és la Serra de la Mussara, situada a la comarca del Baix Camp. Es tracta d’un lloc tranquil i elevat des d’on poder veure aquest gran moment.
COM FOTOGRAFIAR-LO I OBSERVAR-LO
L’eclispi es pot observar sense problema a simple vista, amb boniculars, o amb un telescopi. El telescopi servirà per veure sobretot més detalls de la lluna al tenir més augments, però la recomenació, es fer el seguiment amb prismàtics.
Pels amants de la fotografia. És una gran ocasió per disparar aquest eclipse. la seva duració permet tot tipus de proves i ajsutos manuals i fins i tot fer seguiment de totes les fases. Tot i que alguns mòbils tenen bones càmeres, el més segur és que tant sols es pugui veure un punt vermell sense relleu, per la qual cosa és reocmenable fer servir una càmera en condicions. Només cal tenir presents alguns paràmetres.
Sensibilitat ISO: la lluna ja presenta molta lluminositat i és preferible no fer servir ISO altes per tal de reduir el soroll el màxim possible. Actualment hi ha moltes càmeres que redueixen molt el soroll fins i tot arribant a ISO 1000, però degut a que la lluna és un cos molt brillant, no caldria definir ISO més alta de 400
Diafragma: amb obertura de diafragma entre 4.0, 5.6 i 8.0. Recordeu que a major número de diafragma, menys obertura hi ha i menys llum entrarà al sensor.
Exposició: les fotografies del cel amb estrelles una exposició de mes de 30 segons, ja apareixen mogudes per culpa del moviment de la terra. La lluna és un cos que es mou molt més ràpid comparativament, i convé fer servir velocitats d’exposició ràpides per tal de reduir el moviment que pugui aparèixer. La recomenació és no fer exposicions de més de 1/125 – 1/250. Recordeu que es pot jugar amb aquests paràmetres, si obriu el diafragma, podreu dispara mes ràpid perquè entrarà més llum, durant menys temps i així no quedarà moguda.
Esquema bàsic de paràmetres:

Ara tant ols queda que no hi hagi núvols i preparar-se per l’espectacle!
SALUT